Claredat dóna un estel,
i sa lluna també en dóna.
El Rei, qui porta corona,
s’alegra d’una persona
pobra que vagi a veurè’l.

Mu mare, vui aspiar
sa fuada que heu filada,
i en haver-la aspiada
llavò la vui debanar.

Tu n’ets de les més hermoses
que en el món hi pugui haver.
Si Déu me dava poder,
faria per posar-tè
un castell que fos ben ple
de perletes precioses
i persones agradoses
que anassen a adorar-tè.