Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa,
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Bellesa, Camí, Desig, Erotisme velat, Joventut
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
836
Volum
I
Núm de pàgina
54
Altres cançons relacionades
D’es foc surten ses espires
d’es caliu de més endins.
Que són de purs es fadrins
que van darrera fadrines!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Tradicionari de Mallorca
