Com era al•lot petitó,

Com era al•lot petitó,
qui mu mareta em servava,
en dar-me cartes, ja callava:
per això som jugador.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Joc. Jugadors

Poble

Artà

Núm de glosa

1027

Volum

III

Altres cançons relacionades

Sant Antoni gloriós,
de Viana anomenat,
siau es nostro advocat,
de tot perill guardau-mós.

-Oratge! –va dir En Magí
an ets al•lots i sa dona;
i es qui no eren defora
ja frissaven d’esser-hí.

Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.