Com era al•lot petitó, qui mu mareta em servava, en dar-me cartes, ja callava: per això som jugador.
Joc. Jugadors
Artà
Jo i sa meva doneta tots solets mos hi pegam, i en venir es vespre lligam set garbes y una restreta.
Mestre Antoni Vei, un dia, quan era escolà major, va robar es vestit millor que dins l’esglèsia hi havia.
Encara que em veis anar amb brusa manacorera, tateix som felanitxera i habitadora d’Artà.
