Perque he sabut, mon bé,
que no volíeu tornar,
he duit punt de no rallar
de vós, en mal ni en bé.
Si vols veure dibuixar
amb so mantí de s’arada,
passaràs per sa llaurada
com En Miquel hi serà.
Es vent d’es teu davantal
faria moldre un molí,
Quantes paies fa fugir,
des que hi va qualque fadrí,
de s’era de Déu-lo-sal!