Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.

Si tu tens present
lo que em prometeres
es dia que em feres
aquell jurament,
jo et faré avinent
que seré una dona
del món la més bona
per fer-te content.

Vuit dies farà demà
que jo no he rallat amb ella.
Oh preciosa costella,
ja te començ a enyorar.