Qui barata, es cap se grata;
i mon pare el se gratà,
perque volgué baratar
una mula amb una vaca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comerç. Cobrances. Pagaments
Alaró
918
III
Tota sa gent d’Aumadrà,
Solleric i Son Ordines,
casats, fadrins i fadrines,
a s’enterro hauran d’anar.
Com més te mir, més te veig;
com més va, més guapa et trob.
¿Vols que t’ho diga d’un cop?
Al•lota: ¿vols que et festeig?
-Jaume Roses, jo me’n vaig
a unes altres parts millors,
que diuen que es glossadors
allà tenen més despatx.
-Jaume Catiu, si te’n vas
a un altre lloc millor,
pensa en Déu Nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas!
-¿A quant venen aquest blat?
S’entén, si el donau a espera.
Me’n duré mitja cortera
i dijous qui ve, un sac.
-An aquest preu l’he posat
i el venc d’aquesta manera:
A tothom el don a espera
fins que l’hagen mesurat!