El qui desitja, amor bona,
que jo no us veja amb salut,
caiga d’es penyal de Lluc
d’es Salt de la Bella Dona.
Bona amor, ausent de vós,
m’han haguda de sangrar
voldria tot aquests dies
passasen de dos en dos.
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.