A sa vorera de s’era
vaig sentir lladrar dos cans.
Lo meu cor qui feia espants:
–Sortiu, amor vertadera,
que ma persona us espera
en presència de los sants,
i el rei amb sos capitans
que per vós alça bandera:
Sant Lloatxim i Sant Pere
i llavonses altres sants,
homos petits i de grans.
Bona amor, si no us alcanç,
reneg de s’amor primera.

Ja val més estar a Ciutat,
menjar confits i torrons,
que haver de lligar garbons
i fer-ne qualque manat.

-Mu mare, un fadrí novell
me vol venir a festejar.
-Deixa’l fer, `xa’l arribar,
i almanco mos riurem d’ell.