- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.

Sa sogra diu que no em vol;
no em véngues amb parendengues,
Jo tenc figues primerenques,
faves, ciurons i fesols.

¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.