No és ric qui té hasienda
ni aquell qui té diners;
sa tranquilidat val més
que deu mil duros de renda.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Binissalem
861
III
.Ja en tenc un.
Es fogueró qui fa fum.
Ja en tenc dos.
Una guya de colors.
Ja en tenc tres,
tres redons i un inglès.
Ja en tenc quatre,
es tacó de sa sabata.
Ja en tenc cinc,
sa campana fa ding-ding.
Ja en tenc sis,
el Pare Lluís.
Ja en tenc set,
Na Maria i Na Bet.
Ja en tenc vuit,
s’olla d’es pancuit.
Ja en tenc nou,
s’olla d’es brou.
Ja en tenc deu,
sa campana qui s’asseu.
Ja en tenc onze,
s’olla qui s’engronsa.
Ja en tenc dotze,
Ha, ha, ha, hai!
Sa fia del Rei no canta
per dues intencions:
una, que no té cantera;
s’altra, que no sap cançons.
Res, res se fa per no-res;
en res no hi corr s’interés;
i aquell qui no té doblers,
torna tonto, si no ho ès.