Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.
Com ella se posa tota,
tota davant es mirai,
“Que som de guapa, carai!
I no festeig, bon rebota!”