Margalida, jo estic prim
per haver-me de casar,
i te dic, per acabar:
Tant t’estim com no t’estim.

No duia pus interés,
de petit, més que a jugar,
i, si poria abastar
a mu mare an es doblers,
estampetes de papers
de prompte anava a comprar.

Jo no sé ambe quin intent
vós m’enviau pessigades.
Jo que us daria besades!
Mirau si som diferent!