Jo no tenc rendes, ni en vui,
sinó que vui morir pobre;
som afectat de fer roba,
i ara es lli m’ha tornat jui.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Binissalem
Núm de glosa
845
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.
Jo encara tenc esperança
que tornareu, estimat,
perque allà on heu anat
no heu feta massa ganància.
Un pastor ahuca i siula
i enrevolta es bestiar.
¿Tu que et devies pensar
que et deia “dona” per riure?
Tradicionari de Mallorca
