Es ratolins de garriga
solen tenir es coll lluent.
Moragues de Puigpunyent,
passejar papers de cent,
p’es nostro poble, no lliga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
1289
Volum
III
Altres cançons relacionades
Hermós, polit claveller,
amb altre no em vull casar.
No muds, que no vull mudar.
Serva’t, i me servaré
tan verd com l’arbre qui té
ses rels devora la mar:
sense regar-lo, verd va,
i jo, sense festejar,
aiximateix te voldré.
Des que se’n són anats
es soldats, no tenc consol.
Qui mal té i mal se dol,
saps que són dos mals plegats!
Tan possible és es mudar
s’amor que he posada amb ella,
com fregir dins una pella
escorxes de vinagrella
baix d’es fondo de la mar.
Tradicionari de Mallorca
