Com més te mir, més m’agrades,
ramell de peres madur.
M’estim més mirar-te a tu
que quantes Déu n’ha criades.
Dins lo meu enteniment,
Joana-Aina, et duc escrita.
Ara balla Santa Rita,
però no és sa d’es convent.
Un bover darrera es bous
sempre passa parenostros,
i en esser a ca’n Deu-sous:
per aquí se’n van es nostros.