Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
si trobau que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.