Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vanaglòria. Presumpció
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
1257
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com un que sembra una anyada
i no l’arriba a coir,
així me’n prendrà a mi
estant de tu enamorada.
Diuen que l’espareguera
n’és un espàrec quan neix
i, si no el cuien, tant creix,
que neix mascle i mor femella.
A sa madona, daria
es pa que m’he de menjar;
i a un missatge que hi ha,
vomitoris per llançar
encara li planyeria.
Tradicionari de Mallorca
