Anit passada es rompé
es mirai amb què em mirava.
I ara, ¿ambe què em miraré,
si altre mirai no m’agrada?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Algaida
1248
III
Es meu guerrer sempre du
es guardapits d’endiana
i una bossa de llana,
però no hi està ningú.
Vaig néixer de s’ui d’es vent
dins un cau sense ventura.
Jo no som guapa ni curra,
i de sa teva hermosura,
mal me peg si en tenc talent!
Si l’any qui ve som casada
i tenc s’homo menestral,
diré que és un animal
si no em treu de s’escarada.