Quan En Roses era viu!
De com ell no se’n passetja.
A mi, qui malmanetja,
el me penj a sa corretja
passada en es darrer piu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Valentia. Covardia
Artà
795
III
Dos punxentos,
dos lluentos,
quatre tripotrapos
i un arruixador de mosques.
Un bou.
Ja sé que diràs, garrida,
com d’aquí me’n seré anat,
que per un altre criat
molts de pics t´he devertida.
Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.