Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques o moltes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Seny, saviesa. Bogeria, ignorància
Puigpunyent - Galilea
1201
III
En anar a festejar,
es guerrer pareix s’al•lota;
de més tocats de la pota,
Miquel, que tu, no n’hi ha.
Sa vida puc agrair
an En Juan Foraster.
Ets homos de Montpeller
són com es de per aquí,
però es capellà Agustí
té es braços forts com de cer.
Com es vol pondre es solei,
ja no és hora de cantar.
¿Saps quan has de refilar?
Com el fa d’aquell vermei.