Jo voldria que et picasses
d’aranya o d’escorpí,
i en tornar xerrar de mi,
dins un avenc te n’entrasses.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Parleria. Murmuració. Silenci
Sineu
703
III
Perque he sabut, mon bé,
que no volíeu tornar,
he duit punt de no rallar
de vós, en mal ni en bé.
Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.
Estimat meu, fins aquí
hem anat busca qui busca;
voldria ser bala justa
per porer-me migpartir.