Si no t’agrada no en menges,
que no t’ha d’agradar a tu:
ha d’agradar an es qui ho du
dies feners i diumenges.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Menyspreu
Llucmajor
692
III
El qui sega amb so capot
amb ses mànegues posades,
ja ho rescabala a grapades,
si li donen camaiot.
Desperta’t, no dormis tant,
i sentiràs ma fortuna;
desperta’t, cara de lluna,
que ara passa el teu guilant.
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.