Un vespre vaig somiar
que jeies devora mi,
i quan me vaig despertar
vaig mirar, i va ser es coixí.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.
Un temps en ma jovintut
per dins Sóller em passejava,
i, de confiat que anava,
a dins es fang som caigut.