¿Saps que voldria tenir?
Esperit de profecia,
i d’allà on som sabria
s’estimat si es riu de mi.
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
A Inca fan ses cadufes
i les venen a Ciutat.
Si dius que jo som ratat,
tu perds es calçons amb bufes.