Des que t’he deixat, amor,
no he tornat tenir alegria:
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Com me veuen trist anar,
demanen de qui duc dol,
amor, i com som tot sol,
a mos uis ho faç pagar.
Mai he passada més gala
que es dia que em vaig casar;
vaig amollar es bestiar:
que par qui té por de tala!