Ara és hora, que són fresques,
que else treuen de la mar.
Mon marit és a pescar;
per ventura encara pesca.
Pobre som perque hi som nat,
i vós rica vida mia;
però no us barataria
enc que em dassin la Ciutat.
Jo em pos a cap de cantó
de carrer que em ve de passada,
per mirar-vos, estimada,
com anau an es sermó.