Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.
Debades me duis sa gerra,
que tanmateix no beuré,
i, si es berenar no ve,
me posaré a menjar terra.
En Nofre Parringo té
totes ses parets untades
d’es suc de ses sobrassades
de s’ase d’es selleter.