L’he enfilada punt per punt,
tant m’agraden es Miquels.
En el món que hi ha set cels,
vós sou el de més amunt.
Vénc carregat de comandes.
No sé si em recordarà.
D’es brossat que va tirar
l’amo de s’Espinegar,
un carro se’n va encallar
fins part damunt de ses bandes.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.