Escoltau ses gloses meves,
veureu si és ver lo que dic:
Oh, desgraciat ropit,
¿on te n’has anat anit
a deixar ses plomes teves?
Qualsevol mare qui té
un fii a fora Mallorca,
amb un paper s’aconhorta,
perque altre remei no té.
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
ausent de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que no t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.