Tan desmanyotat com som,
em daria amb cor de fer
na torre de paper
de ses més altes del món:
de Mallorca fins a Alger,
no hi haguès cap artiller
que a canonades la tom.

Voldria sebre es teus viures
de tu, clavellet daurat.
Digues si t’he manllevat
res que no t’haja tornat;
que tu em fas més s’entonat
que si et devia cent lliures.

En Jaume nostro se casa;
no se si l’acertarà;
qui a vila externa va,
o és enganat o s’engana.