Mu mare em deu esperar,
que sa porta veig oberta.
Ella ja pot estar certa
que, per anit, no em veurà.

Anant p’es camí, trob clots
que em desbaraten sa guia.
Estimat meu, no voldria
que fósseu per mi, algun dia,
guinavetet de dos tocs.

Figues roges cucarelles,
paratjals i aubacors,
d’aquestes menjareu vós
si vos casau a Sencelles.