Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.

Vós me dau prunes d’En Frau,
i jo les vui d’En Galeta.
Aqueixes colors, ‘moreta,
digau: ¿per qui les guardau?

S’altre dia jo mirava
es camp de Son Julià
perque hi ’via de llaurar
es qui alegria em donava.