Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
503
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mirau Mallorca si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana;
es veinats són qui ho diran.
Jo no em volia casar
que s’homo no tengués cases:
i ara en té, però llogades,
i l’amo el pot engegar.
Un fadrí festejarà
dos, tres anys una fadrina,
i si un viudo es determina
en un mes la se’n durà.
Tradicionari de Mallorca
