Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
503
Volum
III
Altres cançons relacionades
Som s’homo més venturós
que pugui haver-hi a Mallorca,
perque tenc sa dona xorca
i no se conhorta amb dos.
Jo cantaré d’aturat
i se pensarà la gent
que faç feina que rebent;
i faç s’uiastre esbrancat.
A mi no em fan funcions
tan clares, davant la vista.
Si per algun temps m’has vista,
està acabat, i no torns!
Tradicionari de Mallorca
