A Son Quint ses amitgeres
totes carreguen de pa
i deixen s’espigolar
per com s’estimat hi va
mort i cansat de ses eres.

A dins Son Sureda Pobre
ja no m’hi veuran tornar,
perque hi vaig cuidar deixar,
amb un any que hi vaig segar,
sa carn, sa pell i sa roba.

Afica sa fauç endins
i agafaràs bon manat,
i estreny bé es safalcat
i no t’escaparan brins.