A un lloc que hi ha tants d’amos,
hi fa molt mal habitar:
un s’aixeca i un diu “vamos”,
s’altre diu :- No hi vui anar.

Diu: -Tu ets embustero i fals
i ments a cada paraula.
-Senyor jutge, ara ja passa,
només eren deu reals.

Quan jo era petitó,
amb sos meus amics jugava;
p’es carrers me rossegava:
lo que fa un infantó.
A mu mare, per sabó,
molts de doblers li costava.