D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Oh, quan serà aquell dia
que jo el vegi de present!