No me pegueu, mu mareta,
per amor del Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la pagarà En Miquel.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Sineu
Núm de glosa
988
Volum
III
Altres cançons relacionades
Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
i solen quedar en blanc.
Tant m’agrada aquest nom teu
que un hortet ne sembraria.
Tenc es nom més dolç: Maria,
nom de la mare de Déu.
Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Tradicionari de Mallorca
