Mu mare, me pegau massa;
d’estar malalta tenc por:
ja és arribat lo meu cor
a carreró que no passa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Artà
480
III
Fadrineta hi deu haver
que no ho fa coneixedor
i puja més sa tristor
que no es Castell de Bellver.
¿Saps què em va dir s’esparrai,
un animal tan petit?
Que, en no trobar-lo adormit,
no l’agafaria mai.
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.