Ja no hi ha de qui fiar,
de ningú nat d’aquest món,
perque, com més amics són,
més alerta els has d’anar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Sencelles
Núm de glosa
970
Volum
III
Altres cançons relacionades
Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Qui passa pena no planc,
si lo que desitja alcança.
Jo visc amb una esperança:
que d’es trebai surt es guany.
Dus es morros plens de moc
i sa cara empastissada
i també vas enfangada:
tot una taca pertot.
Tradicionari de Mallorca
