En Francesc i es Boter,
N’Ignasi i En Jaume Tit,
se n’anaren en es llit:
-Al•lots, jo vos pegaré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Artà
473
III
Madona no vui esser
de possessió arrendada:
es senyor no la m’ha dada
i me pot treure en voler.
Dia sis d’agost se fé
una festa molt rumbosa:
feren ball i varen córrer;
toros i tot hi hagué!
Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!