Jo no tenc hora segura.
Senyor, ¿quan m’he de morir?
Estimat, jo et venc a dir
que, si et deixes de venir,
serà meva sa ventura.

Bon vespre, portal ditxós!
Jo no em pensava tornar.
Som vengut per refermar,
garrida, aquelles amors.

Aqueixa qui presum tant,
que en anar a missa s’entona,
ja la passejarà estona,
a sa figa secaiona,
en es cap d’es brot, penjant!