Un temps cabrers i pastors
em donaven alegria,
i ara, de cada dia,
me’n donen es llauradors.
Rosa, rosa, vós sou rosa
i Rosa tothom vos diu:
rosa d’hivern i d’estiu,
vós de tot sol any sou rosa.
Jo el vui guapo i guilant
i sonador de guiterra;
el vui que no tenga terra,
i no hauré d’anar an es camp.