Mu mare té dues nores
que no valen dos doblers,
i en venir en Lluís d’es peix
les he de baratar amb vogues.
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
N’Antonina, que en té tretze,
ja no la mira ningú;
així te’ prendrà a tu,
que tenies tanta pressa.