Un homo, en esser casat,
tal com és l’ha de sofrir,
perque amb raó no pot dir:
-Sa meva lloga ha acabat.
Es temps de segar vui fer
punt de ganxet a la vila:
no vui anar a foravila;
que hi vagi qui ho ha mester.
Qui està enamorat, no menja
i se viu en sanitat.
Jo voldria hagués durat,
per rallar amb vós, estimat,
nou setmanes un diumenge!