Tanta d’alegria ahir,
i avui tanta de tristor!
¿Que deu esser, oh Senyor,
que em dec haver de morir?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Binissalem
936
III
Per damunt roques i pedres
van a sa Font-Garrover;
no muds, que no mudaré
fins que es pins facen cireres.
Sa vantatge la duis vós
perque jo la vos he dada.
¿Que no sabeu, estimada,
que una paret paredada,
a sa darrera filada
que se diu s’encadenada,
posen ses pedres millors?
Que em digues “bord” no em sap greu
perque Déu m’hi ha criat.
- ¿Que no callau, mal llengat?
Per ventura som fii teu!