Una gallina travada
i un escarabat coix
encalçaven un gat moix
per dins un camp de civada.
Jo ho puc dir, que m’hi trobava
i no n’era massa lluny.
Ja poreu encendre es llum
per ses dones macarrones
que no empren estidores,
sinó que van de botanes.
Mantes, mantes d’indianes
que és lo que fa encativar.
De Petra vaig a Artà
per rallar amb una viudota
que tenia una al•lotota
que no sabia filar.
Menjava bunyols amb pa
perque era mal criadota.
Pell de tortuga ruada
i morros de verderol
i bons sons de picarol
que fa rumbo de campana.
Si la vista no m’engana,
me pens si m’hi casaré.
Set someres de paper
jo les vendré per segais.
Aquí deixaré es trebais
i mantendré sa raó.
Damunt es Puig d’Alaró,
sembràvem cànyom i lli,
i d’aquí vaig sentir dir,
demà-passat s’altre dia,
que en es Puig de S’Auqueria
va lladrar un eriçó.
Vaig prendre un gran retgiró
d’es bramul que va pegar!.

Acabam de pellucar
i no mos hem baraiades;
al•lotes, totes plegades
l’any qui ve puguem tornar.

Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.