Quan jo poria cantar,
que en tenia, d’alegria!
I ara, de cada dia,
mon consol és de plorar
quan jo pens i torn pensar
que no tenc lo que tenia:
ja no tenc cap fii ni fia
en sa meva companyia
que lo pugui comandar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Alegria i tristor
Poble
Sineu
Núm de glosa
427
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Matances son anat
i estic que no cab en pell.
He menjat sopes amb grell,
però es porc no l’he tastat.
“Matances” és una barriada de la So-
ledat.
Si a Valldemossa te’n vas,
no me’n faràs venir ganes,
amb tot que hi ha magranes
agres, dolces i aubars.
Vostra mare es deu pensar
que, si amb mi us heu casada,
que no tendré, estimada,
remei, per donar-vos pa.
Jo m’oblig d’anar a captar
sols per no veure-us estar
en el món desconsolada.
Tradicionari de Mallorca
