Quan jo poria cantar,
que en tenia, d’alegria!
I ara, de cada dia,
mon consol és de plorar
quan jo pens i torn pensar
que no tenc lo que tenia:
ja no tenc cap fii ni fia
en sa meva companyia
que lo pugui comandar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Alegria i tristor
Poble
Sineu
Núm de glosa
427
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es morts, com són enterrats,
no han de mester vetlades.
Ses dones, com són casades,
si volen esser honrades,
no han de mester estimats.
Matrimoniera, em deies:
-Aquest jove és bon al•lot.-
Jo he afinat a poc a poc
que es bons tenen set cloveies!
Pels Àngels vaig anar a Petra
per un jubileu guanyar,
i me vaig enamorar
d’una jove, i era aquesta.
Tradicionari de Mallorca
