En es reol de Na Lluca
s’hi ha posada talent:
d’onsevuia vénga es vent,
de qualsevol part trabuca.
Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
L’any qui ve barataran
es fadrins amb pedaçots,
i an es viudos amb al•lots
a ningun preu los voldran.