Ara et venc a repetir
ses cançons d’anit passada,
perque m’han vengut a dir
que tu no hi `vies estada.
Com jo veig sa bancalada,
ver-me casat me sap greu:
això n’és maina de Déu
que del cel ha davallada!
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
Estimat, ausent de vós,
lo millor regalo em falta.