Adiós, flor de codony! Adiós, flor d’assussena! He vengut en aquest món aposta per passar pena.
Alegria i tristor
Artà
S’enamorat s’és casat i no m’ha feta fellona: en tenc un d’emparaulat que vendrà de Barcelona.
A sa torre Canyamel, mu mare, deixau-m’hi anar. Jo no hi som per festejar, hi som per veure En Miquel.
Es cantar vol alegria, i jo cant i tenc tristor; no hi ha pena ni dolor que dins el meu cor no sia.
