Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sopar
Poble
Llubí
Núm de glosa
889
Volum
III
Altres cançons relacionades
Erri, somereta,
’nirem a Son Verí
a veure sa madona
que ha bolcat un niní.
Errí, errí, errí!
¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Careta d’ou xicorat,
ramell de plata florida!
De los vostros uis, garrida,
és que em som enamorat.
Tradicionari de Mallorca
