Altres cançons relacionades
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
Es dia que plou i trona,
s’aigo fa un saragai.
Jo no em cansaria mai
de rallar amb s’amor bona.
Suara he vist un borino
qui volava a s’enrevés.
Homo qui no té doblers
no pot anar an es casino.
Tradicionari de Mallorca
