Jo m’és seguit tenir-ló,
an es mànec de sa pella,
i tenir paraula amb ella
i encara dir-me que no.
Anit és dissabte, anit,
i demà serà diumenge;
tenc alegria que em menja
de veure el que no he vist.
Set anys, deu mesos i mig
te vaig venir a festejar,
i ara et vull tant de bé ja
com si mai mos 'guéssem vists.