A la una, canta es gall;
a les dues, sa gallina;
a les tres, es rossinyol;
i a les quatre, ja és de dia.
¿Què he de fer del garbo teu
i de la teva hermosura,
i tot quant veig, per ventura,
no hi 'ribarà a haver res meu?
A Vós me vui dirigir,
Senyora de la Victòria,
perque em doneu a la glòria
un bon lloc per estar-hí.